El bosc d’Arenberg (Trouée d’Arenberg)

La París-Roubaix és una de les clàssiques més prestigioses. També anomenada “l’Infern del nord”, per la seva duresa amb trams de pavé, fang, pluja i fred. Aquesta cursa d’un dia, es disputa durant els mesos de la primavera. Des de 1896 només hi han hagut dues interrupcions, provocades per la Primera i Segona Guerra Mundial. Molts noms de ciclistes han marcat la història d’aquesta clàssica. Des dels inicis fins l’època actual; Henri Pellissier, Gaston Rebry, Georges Gles,, Fausto Coppi, Rick Van Looy, Eddy Mercx, Roger Vlamenick, Francesco Moser, Sean Kelly, Toom Boonen, Fabian Cancellara…, han sigut els guanyadors.

Un dels símbols de la París-Robaux, és el tram del pavé d’Arenberg. Situat molt a prop del petit poble d’Arenberg, al nord de França i la frontera en Bèlgica. El bosc està dividit en dues parts  per un camí amb pavé d’uns 2,5 kilòmetres. Una recta que es fa eterna, és un punt d’inflexió on els corredors favorits endureixen la cursa.

Per on passen ara els ciclistes, eren els camins que feien servir els habitants a finals del segle XIX i principis del XX per arribar als seus llocs de treball. Sempre va ser una zona de molta activitat minera. Però el ciclisme no va descobrir aquests camins fins desprès de la II Guerra Mundial, quan amb els avanços de la societat i la millora de les carreteres van obligar als organitzadors de la París-Roubaix a tirar d’imaginació per mantenir  l’essència de la cursa. Així doncs, a finals dels anys 60, Jean Stablewski, va suggerir el pas pel bosc d’Arenberg. El mateix trajecte que ell recorria tots els dies per anar a la mina on ara hi ha un monument al seu honor.

Jean Stablewski, era fills d’immigrants polonesos. El seu pare va morir d’un accident laboral al 1946 i Jean, als 14 anys es va veure obligat a treballar a la mina per proporcionar ingressos a la seva família. Va ser per aquella època que va guanyar una bicicleta en un concurs d’acordió, gràcies al seu talent tocant aquest instrument.

Als 16 anys es va naturalitzar francés i va participar en les primeres curses. Durant la cursa de la pau, per error d’un periodista a l’escriure el seu nom, “Stablinski”. Així es va fer dir com a ciclista. Stablinski va guanyar victòries importants: un Campionat del Món, una Amstel Gold Race i una Volta a Espanya entre altres moltes curses, però mai va poder guanyar la seva estimada París-Robaix. Tot i ser un dels grans, com a ciclista va ser poc reconegut, el motiu era perquè sempre havia estat el gregari de Jacques Anquetil.

Finalitzada la seva carrera com a ciclista, es va passar a ser un dels membres de Les Amis de la Paris-Robaix, entusiastes i treballadors per al Clàssic. Les seves qualificacions eren impecables: “Com a miner havia treballar baix de la carretera i com a ciclista havia muntat en bicicleta el llarg del camí”.